Als Estats Units quan un inversor vol posar diners a un emprenedor, un dels aspectes que més valora és el fet d’haver fracassat en varies ocasions. Un fet cultural que se’ls ensenya de petits, de que el fracàs és el camí fins a l’èxit. I és que té tota la lògica del món. Si tu has creat varies empreses, tens l’experiència del que has fet bé, però sobretot del que no has fet be. Per tant, si tornes a emprendre, ja no cometràs aquells errors que vares fer en el passat. És el fet d’aprendre dels entrebancs que et vas trobant alhora de crear una empresa, que sempre en son molts, i de molt diversos.
En el nostre país, existeix una gran por al fracàs. Quan un projecte fracassa, anomenem al emprenedor fracassat i l’assenyalem. Heus aquí el nostre problema, ja que el projecte pot fracassar però les raons son múltiples, i de ben segur que si torna a emprendre i ja ha comès aquell error, no el cometrà mes.
Per tant s’ha d’entendre que els fracassos i errors son aprenentatges i moltes vegades fracasses més si no ho proves, que si provant-ho, t’equivoques i aprens.